Ja sé que estem en plena campanya electoral, ja sé que em sentiu parlar de tot el que hem fet per Godella i de tot el que anem a fer, com vaig parlar-vos ahir en la reunió convocada per les Associacions de Godella. Però si la política és per a mi una part important de la vida, també sóc un home, un mestre, un fill, un marit, un pare i un iaio al que li agrada la poesia.
Fa uns dies presentàrem un llibre en Villa Eugenia de Vicent Alonso amb dibuixos de Germà Lloris i vaig tindre l'honor de presentar-lo. El llibre es titula "Estius de Grills i Lletanies". Pensava com fer-ho i què dir i vaig escriure i dir açò:
Què puc dir de Vicent Alonso Catalina?
Podria començar fent un discurs erudit i acadèmic, com ara:
“Vicent Alonso (Godella 1948) és un dels més destacats poetes valencians de l’actualitat. La seva obra, de lenta destil•lació, sovint inclosa en les "poètiques del silenci" es caracteritza per una radical essencialitat, la condensació del dir i la densitat lírica, i la meditació sobre allò substancial de la persona i la paraula”.
I el que diria seria ben cert i merescut! Encara que no serien les meues paralules sinó les d’un especialista.
Podria també fer referències a la seua vida a Godella i destacar per exemple la seua pertinença al grup Els Trobadors, nascut al socaire de los Claveles Rojos, on tocava la guitarra Vicent Alonso “Melxoret”.
Podria recordar la nit del mes d’agost de l’any passat, quan en festes i dins La Nit dels Palmitos Blancs al Capitoli van poder gaudir gràcies a Vicent Alonso, d’una vetlada excepcional.
Però em permetreu que en este cas introduïsca una pinzellada personal en les meues paraules. Perquè rellegint el llibre que tinc ara a les mans he sigut conscient de determinades coincidències que han fet que mirara els textos en altres ulls…
Com ara “Vel de claredats” (1983). Primer llibre publicat per Vicent… any que jo comencí a donar classes de Valencià.
Voldria ara llegir-vos un fragment del poema “Estius de Grills i Lletanies” que m’ha fet recordar la meua infància.
“”Avui has perdut, davant notari, el pi que duia el teu nom. I amb ell l’aljub, quatre rosers i una bassa, el forn morú, els ametlers sense flors i tots els estius de grills i lletanies. Les que la iaia recitava contra els trons, que t’esgarraven la calma de ser només per rebolcar-te en el plaer dels dies”.
I este fragment m’ha fet recordar la casa dels meus iaios a l’horta de València Al camí d’Assagador de Morro (on ara està el nou hospital de la Fe), la figuera, el forn de llenya el jardinet ple de geranis de ma tia. Records d’infància… i entre ells una lletania que encara hui recorde, i que em contava ma mare quan la tormenta d’estiu feia la sea aparició amb trons i rellamps…:
“Santa Bàrbara està en el camp, esperant l’Esperit Sant, L’Esperit Sant no pot vindre, perquè té tres núvols davant; un de foc, un de pedra i un altre que rellampega. Santa Bàrbara donzella lliura’ns d’un mal llamp i d’una mala centella!”
Gràcies de tot cor Vicent per fer-me recordar moments que tenia guardats a la memòria.
Gràcies Vicent i Germà per fer-mos disfrutar d’este xicotet regal, que de ben segur tots els godellers i godelleres sabrem apreciar!
